Santes vacances.

"La millor manera de lliurar-se de la temptació és caure en ella" Oscar WILDE

L'Almogàver, el meu company de pis, va cometre el greu error de convidar-me a passar les santes pasqües amb els seus colegues a un poble de la costa. Uns dies que hagués pogut descansar de la seva inquilina... i se m'emporta. O és que ja no sap viure sense mi o és que no se'n refia de deixar-me sola a casa.

L'expedició, formada per en Bufa, llarg i prim com el seu parent, Don Rodrigo, el visigot conquistador d'ulls clars, l'Almogàver i una servidora, va desafiar les prediccions fatalistes de trànsit i metereologia. Terminentment prohibit dies previs a la sortida diaris, telenotícies i sobretot l'espai del Temps!

Ni cues, ni fred i molt poca pluja. Ha fet el suficient sol per a poder llegir tranquil.lament el diari al pati, o fer carn a la brasa i sobretaula fins les 7h de la tarda... Dormir, llegir, sudokus, passejar, unes cervesetes, mandrejar, dòmino, cartes... i pales de tennis a la platja mentre fa un vent que no s'aguanta, o la gran activitat de veure el partit del Barça al bar. Grans i joves, canalla, guiris, moros... Tots els homes del poble per la cuinera i per mi.

En Bufa, fent fotos a tot hora, Don Rodrigo, sempre amb gana, i l'Almogàver en període d'entreguerres, m'han tractat com a una reina. El futbol o la Fórmula 1 són petits inconvenients salvables. No han abusat de mi ni com a dona, ni com a minyona. Les tasques de la llar van ser equànimament repartides i ni una sola intentona de visita nocturna a la meva habitació, la millor de totes. Fins i tot, van deixar que els pelés al Uno. I em van portar al local del piano i les guitarres on vam fer mostra del nostre talent musical.

Exceptuant la processó de divendres sant i algun viatge sideral de poca volada, la major aventura va ser l'excursioneta al Delta de l'Ebre. Calma, aigua, aus i ocells... Quina desil.lusió no veure flamencs. Per consolar-nos no va servir escoltar el CD de Paco de Lucía. Sort de la meravella d'arròs que ens vam cruspir!

Fuita

"Les persones que no fan gaire soroll són perilloses"
Jean de la Fontaine

Una fuita de gas en una canonada en la confluència dels carrers Almogàvers i Badajoz, ha provocat un incendi i ha obligat a desallotjar varis edificis. Els Bombers de l'Ajuntament han rebut sobre les 09:35 hores l'avís de l'incendi i de la fuita de gas que ha estat provocada pels operaris d'unes obres. El foc ha arribat a assolir els vuit metres d'altura!

Espectacle matinal gratuït al carrer del costat de casa i m'ho perdo. No és just! Això no s'ho mereix la meva afició piròmana constantment reprimida, ni la meva personalitat curiosa i tafanera. Per sort, la meva veïna, una encantadora jubilada sempre disposada a deixar-te una ceba i a fer-te saber les novetats dels inquilins de l'escala, m'ha explicat l'aventura amb tota mena de detalls. (Ha estat ella qui ha deixat pujar al terrat els periodistes perquè poguessin fer millor les fotos!)

A la nit, en el moment que decidia anar-me'n a dormir, una màquina "taladradora" ha començat a esbotzar l'asfalt, precisament el de just sota de casa. "No pot ser. S'han tornat bojos?" Amb el meu pijama gens sexy he sortit al balcó i amb veu de soprano enfurismada he preguntat què feien foradant el terra a quarts de dues de la matinada!


"Señora, si quiere llame a la Guardia Urbana, pero ya están avisaos... Tenemos pa' un par de horita..."


L'únic que tinc és el dret a la pataleta, és a dir, llençar-los un ou, taps a les orelles i cap al llit. Aquesta ha estat la gran idea suggerida pel meu company de pis. Per a això serveix tenir un home a casa! I entre badalls m'engegava una inspirada reflexió final: "Davant l'alternativa de vida o mort, sempre és preferible viure a no dormir." Un petó i bona nit.


Han tingut tot el sant dia per revisar el que fes falta... però fins ara no se n'han adonat de la urgència. Quin detall. Moltes gràcies. "Treballin tota la nit sense descans, aixequin tot el carrer si us plau."

Miracle: uns minuts de silenci. Aprofitem-ho i ràpid intentem dormir. L'aturada als 10 minuts d'haver començat a treballar mai falla, qualsevol conveni de paletes i operaris contempla la "pausa de l'esmorzar" assimilada en aquesta ocasió a "pausa del ressopó".


Oh, no!!! Sense pietat, la màquina ataca de nou! No hi ha res pitjor en el món que tenir son i que no et deixin dormir. Amb el coixí com a equipatge abandono la meva habitació i em trasllado a l'ala est del pis. No sé si serà bona idea demanar asil en una altra estança: canviar l'insuportable soroll i les vibracions del terra per una masculina serenata de roncs.

Faraona

"En el futur tot el món serà famós durant quinze minuts"
Andy Warhol

C'era una volta una schiava etiope, una esposa de un presidente de un gobierno i una humil obrera de l'espectacle que es van trobar en un Liceu. Després de dues escasses setmanes d'assajos alçaven el faraònic teló d'una Aida.

Quin plaer cantar el "Gloria all'Egitto" a tutti pulmó amb el cor professional millor pagat de tot el país. I quin privilegi compartir escenari amb grandíssimes figures. Totes vocci de pes: el més prim no baixa dels 100 quilos! Un regal per a les oïdes. Per a alegrar la vista ja tenim els atlètics cossos de ballarins i figurants!

A la schiava Aida li roba el protagonisme el divo guerrero que va liar-la fa uns mesos a la Scala de Milà. Va marxar a mitja funció i va ser substituït per un tenor en texans i samarreta. Aquí també ha amenaçat de fotre el camp. El director, més xulo que ell, li va dir si tenia intenció d'ampliar el seu currículum (d'abandonaments?!).

Forta competència li fa, sense pretendre-ho, la soprano-ZP. La foto als diaris de la seva boca ben oberta, assumpte de prioritat nacional, ens demostra com funciona aquest país. Ella és molt agradable, complidora a la feina i es comporta amb total normalitat. Prova de la seva actitud modèl.lica és que entre companys no hem fet ni un sol comentari de cotilleo al respecte. Comparteix camerino amb nosaltres i no se li fa cap tracte de favor. Fins i tot m'ha deixat el seu desmaquillador. Si no fos pels dos segurates que la ronden oblidaríem quin càrrec ocupa el seu marit.

Cap al Liceu! Avui és l'estrena i ara mateix tinc prova de vestuari. Fins a últim moment hem patit perquè va haver un mal recompte de vestits i pretenien deixar a algunes coristes entre caixes. Entre tanta fotocòpia egípcia si no hagués sortit tampoc s'hauria notat. Trobar algú és pitjor que buscar a Wally. Les iaies que mengen xocolata al carrer Petritxol ho tindran cru per a localitzar la seva presidenta entre tants egipcis a escena.

In bocca al lupo

Crepi il lupo!

Molla de pa

"Que mengin pastissos"
(Quan li van dir que el poble no tenia pa per a menjar)
Maria Antonieta

Tinc una amiga que es casa. Em fa il.lusió perquè és la primera de la colla que decideix firmar un paper on diu que s'estima a una altra persona. Ja era hora. Fins ara, tots decideixen anar-se'n a viure junts i en pecat. Tenim bodorrio!

Primer casament oficial i temo que tot seran baixes. És el risc que corres quan et fas amic de la faràndula. Vaig patir força temps perquè tenia assaig previst al Liceu (i qualsevol se'l salta). Com li explicava a la núvia que la seva amiga no cantaria al seu casament?? La Marítima no sap si es podrà escaquejar de l'assaig del nou musical i amenaça a deixar-me tirada en els duos que hem de cantar. Ja em veig improvisant a última hora. L'actor té funció a la tarda i marxarà tot just després del pica-pica. I el músic també ho té cru. No li donaran festa per Tots Sants, dia que un violinista de funerals més feina té de tot l'any. I per a rematar-ho, tenim els Follett que acaben de portar una criatura al món. Esperem que aquell dia no els sorgeixin complicacions.

La colla del nuvi, en canvi, s'ho està currant. I molt. Que si organitzen això, allò... Per a calmar la meva mala consciència col.laboro a la seva revista. Aquí teniu la historieta dedicada a la flamant núvia.

M'he inspirat en una frase seva que va dir un dia que se sentia poca cosa: "Em sento com una molla de pa".

Voldria explicar-vos la història d’una molla de pa. No pretenc relatar la vida poc interessant i avorrida d'una molla de pa qualsevol. Ni molt menys. La nostra protagonista és la molla de pa més genuïna i autèntica amb qui podríeu haver ensopegat. No es es va desgranar d'una cruixent baguette francesa, ni d'un pa de pita oriental, ni era llavor de sèsam d'una bagel... Ella era una molla d'un pa de pagès ben nostrat!

Filla de la generació del 75, va triar un dia molt especial per a venir al món: el 20-N. El gran Forner creador va reemplaçar el ranci Paquito per una innocent molleta de pa! Durant la seva infantesa va mamar i dormir com fan totes les molles bebè del Gremi de flequers. Fins que un dia, imitant les ufanoses barres de mig i de quart va començar a fer les seves primeres passes.

Envoltada sempre per música i teatre, ben aviat va trepitjar escenari. Amb el seu pedigree familiar no podia esdevenir un altre tipus de molla que no fos artista. Va anar creixent i va anar trencant motlles (de pa de motlle) mentre anava trobant amics. Alguns tous i flonjos de pa de Viena, altres durs de pa de fa més de quatre dies, altres un xic punyeteros de pa d'espècies i altres melosos i empalagosos de molla de pastisset pringós... Però tots ells d'amistat a prova de pa integral!

Un dia la nostra molla de pa va creure que el món no l'estimava. Va agafar el seu mocador de fer farcells i va decidir marxar ben lluny. Diuen les cròniques de l'època que va ramblejar i ramblejar fins que va caure esgotada. Sortosament va ser rescatada a temps, abans que algun colom de rodona se la cruspís.

Moltes altres aventures ha viscut la nostra molla de pa. No hi ha temps per divagar sobre com va esdevenir molla de pa funcionària o les seves peripècies com a molla de pa boletaire... A bodes ens conviden! Fa unes tardors que un llonguet ben plantat i poblenoví com cal es va interferir en la vida de la nostra heroïna. I avui 1 de novembre del 2007 esdevindran molles de pastís nupcial!

Eutanàsia

"La violència és l'últim refugi de l'incompetent"
Isaac Asimov

Avui he protagonitzat un atac de violència indiscriminada. Una actuació amb premeditació i traïdoria. La pobra víctima mortal ha estat un dels objectes que més estimo.

Ho he fet per ell. Li he evitat el trasbals del viatge a l'hospital madrileny, que el remenessin, l'arreglessin de qualsevol manera i el forcessin a tornar a treballar. Mort digna per al meu mòbil vell i capritxós que quan li dona la gana es col.lapsa i deixa de funcionar. Que reposi en pau.

He seguit les recomanacions de la dependenta del Phone House. "Si vos no querés que te reparen el celular... rompelo..." I enmig del carrer a plena llum del dia, he llençat amb totes les meves forces el mòbil a terra després d'haver-lo colpejat contra un fanal com una posseïda. No hauria suportat realitzar tan cruel atac en la intimitat. Poc m'ha importat que la gent hagi pensat que aquella dona, aparentment normal, estava completament sonada. Per sort ningú ha avisat la policia i el jovenet del Parte de siniestro sense demanar explicacions ha apuntat "Irreparable" i m'ha promès que em donaria un mòbil nou.


Ho confesso. He sentit plaer en destrossar el meu acompanyant més fidel. A partir d'ara, no sé si seré capaç de reprimir els meus instints assassins. Per si de cas, no em provoqueu.

Money, money

"Els diners no són res, però molts diners, això ja és una altra cosa."

George B. Shaw

No recordo exactament quin va ser el meu primer sou. Diria que unes 25.000 pessetes que vaig cobrar per fer unes entrevistes i transcriure-les. Només vaig estar un any a la universitat però mai podré dir que de la Sociologia no n'he tret ni un cèntim.

Abans de fer-ne 20 m'enfrontava per primera vegada amb una classe de nanos. Quina experiència! Mestra de música i anglès a una escola pública de Cornellà. Ni idea de pedagogia i menys d'anglès... i cap titolació. Tot il.legal! Tres mesets de curro van pagar una setmana a París a l'estiu!

Amb feinetes i classes he sobreviscut mentre he estudiat la inacabable carrera de músic. Cursos i cursets, capricis varis, entrades a teatre, Coca-coles i fins i tot un viatget per veure món cada any. I quan la vaca no donava més de sí, tirava mà dels "extres televisius".

Vaig anar al "Si l'encerto l'endevino" del Josep M. Bachs amb l'amic actor. Vam dir que érem nòvios perquè ens deixessin participar. 80.000 pessetes! Amb la meva part em vaig comprar un mòbil. Vaig ser la primera de la colla d'amics que en tenia i tots em van jurar i perjurar que mai de la vida em trucarien... Al cap d'unes setmanes el músic se'n comprava un, i després un altre va picar, fins que tots van caure al parany.

El meu primer pont aeri me'l va pagar Tele 5: "El juego del Euromillón" de la Paula Vázquez. Llavors encara no s'havia operat el nas, ni portava biquini, però tenia unes mamelles impressionants. Una setmana amb todos los gastos pagados a la capital del reino i a sobre vaig guanyar un pastón: 10.000 €! Hisenda me'n va robar més de 2.000.

Per complementar el meu sou d'aturada actual hauria de revifar la meva vocació concursera. Sort que ja he fet tard al Gran Hermano. No m'agradaria gens que el món conegués a l'obrera de l'espectacle per ser la concursante-cantante.

Primer post que escric per encàrrec. Meme que m'ha passat l'Emily: En què vas gastar el primer sou?

Llogada

- Una casa solitària. No se sent sol?

- Només quan hi ha gent.

The Thin Red Line

La crida per cobrir la plaça vacant de "Pepito" ha donat resultat. Ja he posat un home a la meva vida. La setmana que ve me'n vaig a viure amb ell.

Ha anat tot tan ràpid que fins avui no l'he presentat als meus pares. "El noi encantador... i el pis una preciositat..." La meva progenitora s'ha tranquil.litzat en comprovar que el meu nou company deu ser dels que sempre té la cuina com una patena.


No es diu Josep en cap de les seves variants, ni és l'home de la meva vida... però està disposat a compartir-la amb mi. Espero que em cuidi tan bé com el meu Majordom madrileny.